Aquest dissabte ens vam reunir a la jornada interparlamentaria del PSC (formada per a diputats/ades del Parlament de Catalunya, Congrés i Senat). Vam dedicar la trobada als pressupostos tant de la Generalitat com de l’Estat.
Ahir dilluns a l’executiva del PSC vam parlar de la crispació promoguda pel PP, la “dreta extrema”, que està reaccionant en contra de la LOE i contra les reformes socials i territorials.
Vam coincidir en aplaudir la postura de Montilla als darrers dies, molts militants i simpatitzants socialistes tant catalans com de la resta de l’Estat estaven esperant que algú digués les coses clares i plantés cara a la “dreta extrema”, a tot aquest conglomerat de sectors mediatics i polítics més reaccionaris. (Resposta a la interpel•lació de Eduardo Zaplana, i Endavant Digital,i altres informacions la respecte. )
La crispació promoguda pel PP te un únic objectiu, intentar frenar les reformes que està iniciant el Govern de José Luis Roríguez Zapatero, les reformes territorials, i especialment les socials. El govern continuarà amb aquestes reformes, reformes que impliquen més drets, però que hem de ser conscients que redueixen privilegis precisament a aquells que tenen més poder. (Declaracions de Montilla després de l’executiva)
Assistim indignats a les declaracions del PP i al trist paper d’en Piqué. No s’ha atrevit a desmentir al PP quan relaciona l’Estatut amb ETA. Primer va ser Acebes, que va caure tant baix com és arribar a dir que els catalans estem tutelats per ETA. L’ ha seguit l’Aznar dient que a ETA “l’interessa molt” que l’estatut parli de nació.
Ja tornem a escoltar la mateixa música d’abans del 14-M. Piqué havia d’escollir entre respectar a Catalunya i al seu parlament – del que ell mateix forma part- o al secretari general del PP. Piqué també participa en la creuada del PP anti-Catalunya, en concret participarà en la manifestació del proper dia 3 anti-estatut. Jo estic segura que el PP ha decidit renunciar a la seva presencia a Catalunya. Jja son un partit minoritari i han decidit perdre Catalunya i utilitzar-la a la resta de l’estat per guanyat vots “fàcils”, amb un discurs fàcil, demagògic i que fa mal a tot l’estat. Aquest discurs sí que trenca Espanya.

Al final, la realitat i el dia a dia deixa a cadascú al seu lloc. Volia acabar amb una notícia esplèndida: avui Montilla ha estat el primer ministre en utilitzar el català al consell de ministres de la UE, i a més a més tambe ha intervingut per a defensar el castellà.

Entrades al bloc relacionades:

• Catalunya, setmana dels Pressupostos socials i d’enquestes.
• Des del debat de l’estatut en directe … m’he sentit orgullosa dels representants del Parlament de Catalunya.
• Parlem de l’ Estatut amb calma, prou d’atacs irresponsables. I doble celebració pel casament de dues amigues.
• Una mica d’humor: La Manuela encapçalant la defensa de l’Estatut

Technorati tags: Noticias y política, Actualitat, opinion, ESTATUTO, Estatut, Catalunya, Zapatero, Política, Generalitat, opinió, llengua, català, opinió, PP, PSC, Actualidad, ,Noticies, politica

Hoy, Día internacional contra la violencia de género…
STOP VIOLENCE
PROU AGRESSIONS
BASTA VIOLENCIA

Fotografía de Gabby De Cicco

Es imprescindible la implicación de toda la sociedad en la TOLERANCIA CERO contra todo tipo de violencia de género, no sólo las muertes, este es el primer paso para la erradicación de la violencia.

Technorati tags: Noticias y política, Sociedad, Societat, Actualitat,politica,mujeres,mujer, dones, igualdad, dona, igualtat, feminismo, feminisme, laboral, violencia

Interessant el post Ranking Alexa a k-government del nou rànquing d’alexa.com: rankingalexa.com que conté un específic administraciónpública. Per cert la primera web entre les administracions públiques de l’Estat és la de l’Ajuntament de Barcelona, i el rànquing de weblogs és una mica estrany … només n’hi ha un!
IR A Versión castellano

Technorati tags: Actualidad, Web, internet, sociedad información, e-government, ranking,administración pública, Computers and Internet, administració pública, Ajuntament, blocs, weblog, Blogs

Avui ens hem reunit per primera vegada la Subcomissió del Congres per a la conciliació dels horaris laborals, familiars i personals. Per a mi és un privilegi formar part d’aquesta comissió, ja que aquest és un problema greu a la nostra societat, i les dones són les principals perjudicades . He assistit a dues compareixences.
Ignacio Buqueras. President de la Comisión Nacional para la Racionalización de los Horarios españoles y su Normalización con los europeos, treballa aquest tema des de la Fundación Independiente. Ha dit:

“Los horarios son machistas”

ha afirmat que les més perjudicades por la situació son les dones i ha posat l’accent en fer canvis en els horaris, com per exemple, acabar totes les feines a las 6 de la tarda.
M Ángeles Duran, catedràtica de Sociologia i professora del Consell Superior d’Investigacions Científiques(CSIC). Per començar l’hem felicitat ja que al darrer consell de ministres li han concedit la Medalla al mèrit en el treball. Ha enfocat la seva intervenció com un problema dels usos del temps, i de carregues de treball remunerat i no remunerat.
Ha dit:

“Una generación de mujeres están pagando un alto precio por su libertad e igualdad”

ha mostrat múltiples dades sobre les diferencies de dedicació d’homes i dones a la feina de tenir cura de criatures i malalts. Ha cridat l’atenció sobre la situació de les cuidadores de persones grans dependents, que estan al límit, i ho ha comparat amb una situació “d’esclavatge”. Veure més dades sobre l’estudi de cost del treball no remunerat, crisi de la cura i estat de salut de les cuidadores.

Entrades del Bloc relacionades:

• La cumbre de la sociedad de la información, derechos, fondo … ¿Y las necesidades de las mujeres?
• Us recomano unes lectures. Prostitució un problema social. Regulem la prostitució com a un treball? Com lluitem contra el tràfic de persones?
• Participem al Dia d’internet. Les dones fem xarxa.
• Immigració, Igualtat d’oportunitats laborals i actes amb visió de gènere
• L´Estatut una llei avançada en drets socials, una llei avançada en drets de les dones

Technorati tags: Noticias y política, Sociedad, Societat, Actualitat,politica,mujeres,mujer, dones, igualdad, dona, igualtat, feminismo, feminisme, laboral, noticies

La cumbre de Túnez termina con un enfoque que vincula el acceso a la sociedad de la información a los derechos humanos y el desarrollo pero sin concretar el plan de financiación
El ‘Compromiso de Túnez’(CMDI) pide una sociedad de la información orientada al desarrollo, aboga por una sociedad

“centrada en la persona, abierta a todos y orientada al desarrollo”

y concluye con un llamamiento a la solidaridad digital.
El Compromiso de Túnez vincula el progreso digital a los derechos
humanos:

“seguir de cerca los progresos hacia la reducción de la brecha digital”

y afirma que “la comunidad internacional debe tomar medidas para que todos los países del mundo dispongan de un acceso equitativo.”
Para ello se crea un Fondo de solidaridad digital, pero no se concretan los mecanismos de financiación para disminuir la brecha digital.
Podéis acceder a la intervención realizada en representación de España por el ministro José Montilla, así como todas las intervenciones.

¿Y la visión de género? ¿Contempla las necesidades de las mujeres?
En la jornada inaugural no fue presentado, como estaba previsto, el Manual de GEM, una metodología de evaluación con perspectiva de género.

En el cierre, la ONU instó a los gobiernos a integrar mujeres en los proyectos TIC y propone el uso de la tecnología para alcanzar la igualdad social de las mujeres.
Representantes de la UNESCO presentaron las bases que deberían seguir las futuras acciones gubernamentales. Considera que el uso de las nuevas tecnologías por parte de las mujeres les puede brindar una oportunidad para avanzar hacia la igualdad social, y por ello insta a todos los agentes a acometer
“acciones y medidas para integrar a las mujeres en los programas y proyectos” relacionados con las tecnologías de la información y de las comunicaciones (TIC).
El objetivo debe ser la implementación de políticas y proyectos tecnológicos, con un especial énfasis en las necesidades de la mujer para favorecer su igualdad social.
Las decepciones de esta cumbre:

• El documento de Túnez mantiene el control de Estados Unidos sobre Internet.
• ONGS decepcionadas por la declaración.

“La igualdad de género, la concentración de los medios periodísticos, el
software libre y la diversidad cultural han sido excluidos de la conferencia. No se han hecho propuestas concretas sobre la forma en que grupos sociales del Sur podrían adquirir tecnologías sin infringir leyes”.

• Los usuarios tunecinos de Internet han vuelto hoy a toparse con la censura una vez termina la Cumbre de la Sociedad Información

  Technorati tags: Noticias y política, Actualidad, internet, sociedad información, mujeres, cumbre, brecha digital, Computers and Internet, ciudadania, ONU, ONG, digital, TIC, USA

Molt bona!! aquesta vinyeta, publicada a “LA RETAGUARDIA” de Ferreres a “El Periòdico de Catalunya”.

Junt amb l’article de Joan Barril “Els bandits del tren”, sobre la inauguració del tram de l’AVE Madrid- Toledo, i alguna ironia resultant de comparar les tarifes Marid-Toledo i Madrid-Lleida. (Format PDF)

Technorati tags: Noticias y política, Actualitat, opinion, Humor, AVE, Catalunya, Política

L’agenda de la setmana ha estat marcada pel debat de l’estat de les autonomies al Senat. Si voleu aprofundir-hi, podeu llegir els discursos del President Pasqual Maragall i del President del Govern José Luís Rodriguez Zapatero, on es reafirma el seu compromís amb l’Estatut de Catalunya, al diari de Miquel Iceta.
Vam conèixer l’enquesta sobre el debat de política general. La majoria dels ciutadans (40%) creuen que “no va guanyar ningú”, en tot cas el líder polític que més ciutadans creuen que va guanyar ( 16,2%) és el president, Pasqual Maragall. El PSC és el partit que més catalans votarien (22,2% ), mentre que el 18,9% ho faria per CiU, i per darrere se situarien ERC (13,4) i ICV-EA i PP (tots dos amb el 5,9%),
Podeu accedir a totes les dades de ENQUESTA SOBRE EL DEBAT DE POLÍTICA GENERAL.
Per cert, felicito la decisió de que a partit d’ara tots els estudis d’opinió es podran trobar a la web d’IDESCAT, i per tant tota la ciutadania hi podrà accedir.
El Govern de la Generalitat ha presentat els Pressupostos del 2006, es tracta cada any del gran debat del parlament, per que són el compromisos econòmics els que poden materialitzar els compromisos polítics.
Aquest son uns pressupostos socials, més de la meitat de la despesa es destina a polítiques socials. S’invertiran 13.722,5 milions d’euros, un 46,2% del Pressupost, als serveis i béns públics de caràcter social: salut, educació, habitatge i cultura. A més, es destinarà un 5,8% del Pressupost (1.708,6 milions d’euros) a les polítiques d’atenció social i d’ocupació.
Vam acabar la setmana amb l’enquesta de NOXA per a “La Vanguardia”- el diumenge sobre eleccions generals i el dilluns sobre les autonòmiques-. Mostra com respecte el tema de l’estatut hi ha divisió d’opinions, Jose Luis Rodriquez Rapatero és qui te major recolzament en el seu model ( un 45% dels espanyols i un 75% dels catalans). Les previsions electorals de les eleccions generals no són bones, el PSOE retrocediria i el PP pujaria, en canvi a Catalunya el socialisme obtindria 4 punts i un escany més. No són bones dades tot i que són puntuals, i ens indiquen clarament que en l’escenari actual cal una explicació clara i contundent del conjunt del socialisme espanyol explicant la proposta de model territorial.
L’enquesta de les eleccions autonòmiques indica estabilitat amb un lleu increment del PSC (32,2%) i el PP, i un retrocés de CIU. Amb aquests resultats el PSC seria la primera força política del Parlament.

Entrades al bloc relacionades:

• Des del debat de l’estatut en directe … m’he sentit orgullosa dels representants del Parlament de Catalunya.
• Parlem de l’ Estatut amb calma, prou d’atacs irresponsables. I doble celebració pel casament de dues amigues.
• Una mica d’humor: La Manuela encapçalant la defensa de l’Estatut

Technorati tags: Noticias y política, Actualitat, opinion, ESTATUTO, Estatut, Catalunya, Zapatero, Política, Generalitat

IR A VERSIÓN CASTELLANO (RED DE BLOGS SOCIALISTAS)

Aquests darrers dies he llegit diverses opinions entorn a la prostitució. Aquest és un greu problema social i son molt complicades les polítiques de lluita contra el tràfic de persones. Us recomano unes lectures:

L’article de l’escriptora Gemma Lienas “Algo no cuadra” (El País, diumenge 13/11/2005). Planteja alguns dubtes que no encaixen davant els arguments que se suposa fonamenten les postures que volen legalitzar la prostitució com a una feina com qualsevol altre:

• Que siguin els empresaris del sexe -proxenetes-, els més favorables a aquesta proposta
• El 95% de les prostitutes a Espanya són immigrants sense papers traficades per les màfies- més de 400.000-, els hi donem papers? Sinó aquesta “legalizació” no els hi aporta cap dret efectiu.

Pilar Rahola publicava ¡Vivan las meretrices! (El País, dissabte 12/11/2005). Explica la divisió de l’esquerra davant aquest fenomen, exposa motius seriosos per a considerar que la millor formar d’ajudar a les dones prostituïdes (i a homes) no és la de considerar com a una feina aquesta pràctica, ja que la “legalització” no acaba amb aquesta pràctica denigrant, sinó que la potencia, i promou el tràfic sexual.

Article de reflexió de Sara Berbel, escriptora i psicologa, “La mercantilización de las relaciones sexuales: Un modelo deseable?” (Dones en Xarxa)Contraposa la suposada necessitat de respondre al desig masculí, amb la situació del 95% de les dones en aquesta situació, el desig de les quals es exclussivament : la necessitat, la seva supervivència i les seves famílies. A més a més reflexiona sobre el fet que normalitzar i acceptar com a legal la compra del cos de les dones, suposa acceptar que el cos de totes les dones és “comprable” i els cossos de les persones no poden estar sotmesos a les transaccions econòmiques.

Technorati tags: Noticias y política, Actualitat, violencia, prostitución, mujeres, dones, opinion,igualdad

IR A VERSIÓN CASTELLANO

Ahir vaig anar a la conferència que va donar James Nolan, escriptor de Nova Orleans i supervivent del “Katrina”, i que va organitzar la fundació Puigverd. Va començar la seva intervenció amb una frase

“el veritable somni americà no és la seguretat sinó la llibertat”

Nolan va comentar que, quan abans del desastre del Katrina explicava que vivia gairebé en el tercer món, ningú el creia, i ara tot el món ha vist que Louisiana funciona com un país del Carib. Va explicar la seva vivència que va començar per una situació de certa tranquil·litat preparant-se per a l’huracà tal com estan acostumats en aquesta zona, i com es va passar a sentir el perill real. No causat per la catàstrofe natural, sinó per la situació de violència generalitzada a causa del que ell denomina, l’altre “huracà”, el de trencar la responsabilitat col·lectiva, i la decisió del govern americà d’actuar de forma “feixista” i dur la ciutat a la situació de toc de queda i ocupació militar. Ja vaig explicar el seu pensament en el post anterior.
James va acabar enumerant 12 consells davant d’una situació de catàstrofe. Al meu entendre cal matisar-los, i alguns d’aquests 12 consells només podrien ser útils per a una catàstrofe en un país del tercer món, o sense garanties d’una resposta adequada de les autoritats:

“1. Si confies en les autoritats moriràs. Es responsabilitat teva espavilar-te per el teu compte i salvar-te.
2. A no ser per algun tema específic no miris la televisió, és preferible la informació de la ràdio.
3. Mantingues el contacte amb gent en la teva mateixa situació. No només has de saber el que diuen els periodistes o la televisió, sinó la gent que realment estigui vivint com tu.
4. Oblida’t del mòbil, les torres cauran i no funcionarà, i si et funciona és que no estàs en una catàstrofe.
5. No llencis la “vella tecnologia”. Hauràs de fer servir un telèfon que no s’alimenti amb electricitat, un vell obridor de llaunes …
6. Tingues a mà una mica de vi i alcohol, hi hauran hores d’angoixa, d’avorriment, d’espera i el temps se’t farà etern.
7. Si vius en el tròpic cal localitzar ràpidament el gel.
8. Aprèn a regatejar amb els periodistes, si tens una història la pots canviar per una mica d’aigua, de menjar o perquè et treguin de la ciutat.
9. Tingues preparada una maleta petita, amb la mínima quantitat de roba, i els documents més importants.
10. Quan et dirigeixis a un policia, somriu-li sempre i dirigeix-te a ell com “senyor”, i digues-li a tot que sí encara que després no li facis ni cas.
11. Crea vincles d’unió amb qui es trobi en la teva mateixa situació. Forma una “nova societat”, un grup de suport … serà la teva nova “tribu” i amb qui us podreu ajudar mútuament. Si pots, fes-te càrrec d’algun malalt o persona que necessiti una cura especial, a qui puguis cuidar. Això et responsabilitzarà més i suposarà un repte que t’ajudarà també a tu a sobreviure.
12. Resa a Santa Rita. “Santa Rita Rita, lo que se da, no se quita”

Va fer una referència a la meva vivència. Creu que és conseqüència de la mentalitat contrària. La seva teoria és que vam acabar atrapats al Centre de Convencions per seguir les indicacions de les autoritats, perquè com europea confies en les autoritats, estàs acostumada a un altre tipus de resposta i penses que t’atendran i salvaran. Vaig fer una petita intervenció de 5 minuts per a explicar com em va sorprendre tant el fet que la gent passés de no esperar res de les autoritats a desconfiar obertament, a fins i tot pensar que volien que moríssim.

Entrades del Bloc relacionades:

• Katrina (versió català)
• Katrina (versión castellano)
• L’experiència a New Orleans: una oportunitat de reflexionar per a la política
• Compartint impressions sobre el Katrina amb un escriptor de New Orleans

Technorati tags: Noticias y política, Sociedad, Katrina, Catastrofes,
Societat, Katrina,
Sociedad, Noticies, EEUU

ANAR A VERSIÓ EN CATALÀ

Ayer fui a la conferencia que dió James Nolan, escritor de New Orleans y superviviente del “Katrina”, y que organizó la fundación Puigverd.
Empezó su intervención con una frase

el verdadero sueño americano no es la seguridad sino la libertad

Nolan comentó que, cuando antes del desastre del Katrina explicaba que vivía casi en el tercer mundo, nadie le creía, y ahora todo el mundo ha visto que Louisiana funciona como un país del Caribe.Explicó su vivencia que empezó por una situación de cierta tranquilidad preparándose para el huracán tal como están acostumbrados en esa zona, y cómo se pasó a sentir el peligro real, no causado por la catástrofe natural, sino por la situación de violencia generalizada a causa de lo que él denomina, el otro “huracán”, el de quebrar la responsabilidad colectiva, y la decisión del gobierno americano de actuar de “forma fascista” y llevar la ciudad a la situación de toque de queda y ocupación militar. Ya explique su pensamiento en el post anterior.James acabó enumerando 12 consejos ante una situación de catástrofe. En mi opinión se deben matizar, y algunos de estos 12 consejos sólo podrían ser útiles para una catástrofe en un país del tercer mundo, o sin garantías de una respuesta adecuada de las autoridades:

“1. Si confías en las autoridades vas a morir. Debes tomar tu responsabilidad y buscar como salvarte.
2. A no ser para algo específico no mires la televisión, es preferible la información de la radio.
3. Mantén el contacto con gente en tu situación. No sólo debes saber lo que dicen periodistas o la televisión, sino gente que realmente esté viviendo como tu.
4. Olvídate del móvil, las torres caerán y no funcionará, y si te funciona es que no estás en una catástrofe.
5. No tires la “vieja tecnología”. Deberás usar un teléfono que no se
alimente con electricidad, un viejo abridor de latas …
6. Ten a mano un poco de vino y alcohol, habrá horas de angustia, de aburrimiento, de espera y el tiempo se te hará eterno.
7. Si vives en el trópico hay que localizar rápido el hielo.
8. Aprende a regatear con los periodistas, si tienes una historia la puedes cambiar por un poco de agua, comida o para que te saquen de la ciudad.
9. Ten preparada una maleta pequeña, con la mínima cantidad de ropa, y los documentos más importantes.
10. Cuando te dirijas a un policía, sonríele siempre y dirígete a él como
“señor”, y dile a todo que sí aunque después no le hagas ni caso.
11. Crea vínculos de unión con quien se encuentre en tu misma situación. Forma una “nueva sociedad”, un grupo de soporte … serán tu nueva “tribu”y con quien os podreis ayudar mutuamente.Si puedes, hazte cargo de algún enfermo o persona que necesite un cuidado especial, a quien puedas cuidar. Esto te responsabilizará más y supondrá un reto que te ayudará también a ti a sobrevivir.

12. Reza a Santa Rita. Santa Rita Rita, lo que se da, no se quita.”

Hizo una referencia a que mi vivencia, cree que es consecuencia de la mentalidad contraria. Su teoría es que acabamos atrapados en el Centro de convenciones por seguir las indicaciones de las autoridades, porque como europea confias en las autoridades, estas acostumbrada a otro tipo de respuesta y piensas que te atenderán y salvarán. Hice una pequeña intervención de 5 minutos para explicar como me sorprendió tanto el hecho de que la gente pasara de no esperar nada de las autoridades a desconfiar abiertamente, a incluso pensar que querían que muriéramos.

Entradas del Blog relacionadas:

• Katrina (versión castellano)
• L’experiència a New Orleans: una oportunitat de reflexionar per a la política
• Compartint impressions sobre el Katrina amb un escriptor de New Orleans

Technorati tags: Noticias y política, Sociedad, Katrina, Catastrofes