–>VERSIÓN CASTELLANO

El PP i el seu entorn més reaccionari estan , sense cap tipus de responsabilitat, fomentant l’enfrontament entre diferents comunitats autònomes i crispant al màxim l’ambient. Fins i tot s’ha iniciat una campanya de boicot als productes catalans ( si … el Parlament de Catalunya aprova i promou una llei que representa les aspiracions de la ciutadania de Catalunya, s’ha de boicotejar des de la resta d’Espanya a Catalunya? O estem en silenci – sense articular propostes – o castigats? Aquesta és la consigna de la dreta més reaccionaria i sectors més centralistes.

Les afirmacions d’alguns sectors son irresponsables : “sus jocosidades sobre el boicot anticatalán son intolerables. No ejerce la libertad de expresión: escupe” descriu l’editorial “La COPE, esa inquisición” (El Periódico de Catalunya, 29/10/2005), parlant de l’ofensiva contra l’Estatut a alguns mitjans “La mala fe del converso” explica el perfil de Federico Jiménez Losantos – dirigent de les joventuts franquistes, comunista, i ara ultra liberal -.

Per sort no son la majoria. Aquests missatges fixen “creences sense fonament” com va explicar Pepe Montilla al Foro d’Europapress. Algunes son creences respecte als continguts i altres ho son sobre les opinions de la ciutadania . Doncs bé, el 71,4% creu que Catalunya necessita la reforma estatutària i tres de cada quatre consideren que la reforma milloraria la seva vida quotidiana, segons l’enquesta presentada aquesta setmana pel Govern. La majoria avalen els continguts de l’Estatut com són “el finançament , la igualtat jurídica del català i el castellà, la definició de Catalunya com a nació, les noves competències, i els nous drets de ciutadania”. Miquel Iceta ha fet un resum gràfic de l’enquesta.

Chaves va criticar ahir, a la clausura del V Congrés del PSE, la resposta “brutal” del PP , “una insensatesa” confrontar les autonomies i ha considerat que voler que l’Estatut no es debati al Congrés és “antidemocràtic”. Ha realitzat una sèrie de consideracions claus, fixant clarament el suport del PSOE al procés de reforma de l’Estatut que s’ha de realitzar amb normalitat:
- l’Estat autonòmic cal “reformar-lo i modernitzar-lo” adaptant-lo a “els nous desafiaments i reptes”.
- El debat territorial no suposa “un procés constituent”, “ningú està en una segona transició”.

-Tots els estatuts d’autonomia “poden ser modificats” a través “del diàleg, la negociació, el pacte” perquè tots ells siguin “viables, constitucionals i tots els espanyols se sentin còmodes”.

- El PSOE, desitja “un estat autonòmica reflex de la pluralitat d’Espanya” i basat en la igualtat de tots els ciutadans, perquè tinguin “els mateixos drets i oportunitats” independentment d’on resideixin.

Una de les tasques més agradables i relaxades com a diputada és rebre als grups que venen a visitar el Congres. És una forma molt interessant d’apropar la nostra feina i l’espai de treball a la ciutadania. En aquest cas a més a més vaig gaudir de rebre i ensenyar el Congrés a un amic, l’Antonio.

Aquesta setmana vull destacar un fet, tot i que hi vaig assistir a nivell personal. Era un acte ple de política, i conseqüència de les decisions polítiques: el casament de l’Angeles i la Teresa. Dues dones feministes i compromeses en la lluita pels drets de les dones.
Va ser una cerimònia molt emotiva, es tractava d’una doble celebració: pel seu amor i pel fet de tenir ara dret a casar-se. Donat que elles, com milers de parelles, no han tingut dret a la normalitat de poder “legalitzat” la seva relació. En definitiva poder decidir i per tant tenir drets i deures davant la llei com la resta de les parelles.

Per cert, aquesta setmana han realitzat un reportatge a TeleCinco “Los diputados se cuelan en la blogosfera” sobre els diferents blocs publicats per diputats i diputades, entre els quals es comenta aquest espai.

–>VERSIÓN CASTELLANO

Avui, 25 d’octubre, és el Dia d’Internet i el govern espanyol ha impulsat que, per primera vegada, a Espanya ho celebrem, i ha creat la web “Vive el día de Internet”, per fomentar que cadascun/una de nosaltres hi participi. La web recull activitats, promotors i informació d’actualitat.

L’ús de la xarxa esta canviant la societat, resulta prou gràfic el reportatge del Ciberp@ís que recull a partir d’escrits dels lectors, com ha canviat la teva vida Internet , l’amor, la feina … molts aspectes de la vida estan canviant.

A Espanya hi ha un baix índex de connexió a internet (34%) que és inferior a la mitjana europea (43%). Ahir mateix és va presentar l’estudi ‘Uso y perfil de usuarios de Internet en España’ de Red.es. Conclou que el nombre d’usuaris d’internet a Espanya ja supera els 16,5 milions de persones, 44% dels espanyols de més de 15 anys. Aquest percentatge ha crescut un 40,7% en els últims divuit mesos, fet que suposa la incorporació de 5 milions de persones.

Aquest estudi conté dades positives, com el fet que de les noves incorporacions al darrer any i mig, la majoria són dones (52;6%), tot i que tenen un us menys intensiu d’internet. La connexió a internet és un repte econòmic i a la vegada és un repte social, és un repte des de l’òptica de la igualtat d’oportunitats. Ja que la “bretxa digital” afecta especialment a algunes persones( les persones grans, les dones) i conté desigualtats territorials.

Aquest 25 d’octubre vull recordar la importància que té fomentar especialment l’ús d’internet entre les dones. Els homes (un 46,1%) tenen connexió a Internet més que les dones (un 36,3%).(Enquesta us TIC’s a les llars . Segon trimestre 2005)

Les diferencies de gènere són clares a internet. Podem fer una doble lectura: les desigualtats de gènere són determinants en la menor connexió de les dones, i la menor connexió esta perpetuant les desigualtats.

La xarxa és un espai ideal per a les dones, les dones sempre han generat xarxes informals de relació i de suport, i aquest és un espai idoni per això. Però no només això, està plena d’oportunitats de participació, d’accés a la informació, de relació, de coneixement… Hem d’impulsar la creació d’espais de les dones a internet per tal de difondre el nostre pensament, idees i projectes. Es clau la visió de gènere a les polítiques d’impuls de la Societat de la Informació .

Resulten desagradables i són fruit de la intolerància alguns fets recents. Altercats a l’ajuntament de Getafe mentre es debatia l’Estatut, on dues simpatitzants socialistes van resultar ferides. Un grup d’ultradretes va intentar boicotejar la investidura de Santiago Carrillo com a doctor honoris causa, fet justificat al dia següent a les editorials de El Mundo, La Razón i ABC. Aquests fets són el resultat de l’actitud de crispació i alarma del PP afirmant contínuament que amb la reforma de l’Estatut de Catalunya es trencarà Espanya, utilitzant els sentiments de la ciutadania espanyola, i intentant generar enfrontament territorial (vegeu editorial de La Vanguardia “ Getafe como reflejo”)

L’Estatut no posa en risc l’unitat d’Espanya. L’unitat d’Espanya només es posa en perill per aquells que no volen escoltar, aquells que no estan disposats a negociar ni a acordar conjuntament un tema clau pel futur d’Espanya. S’està jugant amb qüestions bàsiques de convivència de forma irresponsable. Recomano l’article “Contad con nosotros” de Manuela de Madre i l’entrevista a Daniel Fernández “Habrá Estatuto catalán y se verá que no se rompe España“.

Podeu trobar més informació de l’Estatut a: Estatuto.info

Les imatges que més m’han impactat els darrers dies són les de centenars de gent immigrant, detinguda, emmanillada i transportada en autobusos i que és abandonada a la seva sort en ple desert del Sàhara, sense aigua ni aliments per subsistir-hi.

Vam veure aquestes imatges després de conèixer en directe la història d’alguns dels refugiats al Centre de Refugiats de Melilla, aquells que havien fracassat en el seu intent de saltar la tanca; portaven anys de camí per arribar fins aquí, estaven contens d’estar a aquest centre – ja que com a mínim tenien aigua i menjar -, i explicaven clarament que si els retornaven al seu país, començarien de nou el camí i tornarien a intentar saltar la tanca per què aquesta era la seva única esperança de gaudir d’una vida digna. Segur que veure en directe aquestes imatge a apropat a moltes persones a una realitat sabuda; la terrible fam que viuen milions de persones del països subsaharians.

Afirmacions com “Tenim dret a tenir una vida millor, tots a l’Africa volen venir” ens han commogut. Us recomano el reportatge de El país “La guerra y el hambre fuerzan el éxodo de África “

Diverses ONG’s han denunciat que grups de centenars de subsaharians estaven abandonats a la seva sort, al desert, a zones frontereres i que alguns estaven morint:

- Metges sense Fronteres detecta el trasllat al sud del Marroc de fins a 1.500 subsaharians deportats , descriuen la zona com “inhòspita i deserta”
- El Polisari assegura que ha trobat a 92 immigrants abandonats al desert per Marroc
Avui mateix, “Metges del Món: 92 inmigrants asseguren que porten 5 dies al desert”

Aquestes accions han provocat reaccions de rebuig a tot el món. El Marroc com qualsevol país han d’oferir condicions mínimes humanitàries a les persones que estan transitant pel seu territori.

Aquesta situació ha arribat aquesta setmana al Parlament Europeu, i els i les portaveus dels grups polítics van mostrar la seva preocupació pel drama de la immigració, admitint el fracàs de la política europea d’immigració i asil; van parlar de dramatisme i de situació intolerable

Voldria destacar les paraules de la portaveu del PSE, Martine Roure, es va confessar “horroritzada” per les imatges de la gent immigrant al desert que fugia de la “misèria o de la violència”. “La nostra política actual d’asil no ha sapigut trobar respostes justes. Hauria d’estar a l’alçada dels nostres valors”.

El comissari de la UE va informar que 20.000 immigrants a Algèria i 10.000 al Marroc esperen arribar al territori de la UE a través de les fronteres espanyoles, també va lamentar que el govern de Marroc no els va deixar entrar al Marroc.

El Govern Espanyol ha tingut que compatibilitzar un tractament humanitari amb el compliment de la llei per frenar l’allau contra la nostra frontera. Ha tingut una línia política clara: aquest no és un problema que només afecta a Espanya o que ha d’estar gestionat pel govern d’un país corresponent, aquesta situació és una qüestió que hem d’afrontar des de el conjunt de la UE. Així com va reclamar públicament al Govern de Marroc un tracte humanitari per a la gent immigrant i va empendre ràpidament accions de cooperació quan es va conèixer el trasllat de centenars subsaharians abandonats en el desert. Crec que ho resumeix molt gràficament el ministre Alonso a aquesta entrevista : “Lo que falla es la política internacional de ayuda a África”.

Finalment la UE ha acceptat la idea proposada per Espanya i pel Marroc de celebrar una cimera Europa-Âfrica per a estudiar el problema migratori des d’una òptica més global, que passarà pel desenvolupament dels països subsaharians. S’ha anunciat un pla d’ajuda pel desenvolupament d’Àfrica molt ambiciós.
Moltes veus ja apunten que calen mesures més de fons, no només millors plans d’ajuda, sinó ens hem de plantejar suprimir les barreres a l’exportació de productes africans a Europa, condicionada per a les subvencions a l’agricultura. Europa hauria de donar passos per fomentar el comerç exterior d’Àfrica per corregir el desequilibri existent si volem amortitzar les onades de persones desesperades que arriben d’Àfrica. Hem de contribuir a frenar la pobresa extrema dels seus habitants.

Acabaré per intentar incorporar una mirada de gènere als darrers dies. Voldria felicitar la iniciativa del Govern de la Generalitat que va retre homenatge a Frederica Montseny, que va ser la primera dona ministra de l’Estat Espanyol, i des de ben jove va lluitar per l’emancipació de les dones.

Però com encara queda molt camí per l’emancipació de les dones i un aspecte clau per assolir-lo és el mercat laboral, s’han aplicar polítiques concretes per assolir la igualtat d’oportunitats de les dones treballadores. En aquest sentit és clau la iniciativa de la Conselleria de Treball i Indústria d’incorporar la figura de l’Agent per a la Igualtat, pionera a les administracions públiques de l’Estat, per introduir la perspectiva de gènere en totes les accions de la Conselleria. Entre les mesures anunciades voldria destacar la de destinar un milió d´euros per a promoure plans d´igualtat i agents d´igualtat a les empreses.

Per cert, us recomano les jornades “Temps per a treballar. Temps per a viure”, no només per què darrera de la seva organització està una estupenda professional com és Sara Berbel, que significa una garantia de qualitat, sinó per què s’organitzen per respondre a la demanda social d’una reorganització del temps. Podeu llegir al programa “Cal una nova cultura que assumeixi i reconsideri els desequilibris actuals entre el treball, la família i la vida personal de la ciutadania.” Aquesta és una iniciativa conjunta entre la Regidoria dels Usos del Temps de l’Ajuntament de Barcelona i el Consell Econòmic i Social de Barcelona per a impulsar un debat sobre nous models temporals en l’àmbit de les empreses.

Vaig començar la setmana assistint al lliurament de premis de l’Observatori contra la violència de gènere del “Consejo General del Poder Judicial”. Segurament abans mai el saló d’actes d’aquest òrgan havia acollit a tantes dones i tantes persones feministes. Estic satisfeta de veure com les polítiques decidides per la igualtat tenen efectes en diferents àmbits.

Van premiar a 6 periodistes que han destacat en la seva feina per l’eradicació de la violència de gènere. Aquestes dones són : Montserrat Boix premiada per la seva tasca a “El Periódico Feminista de Mujeres en Red” , Charo Nogueira del diari “El País”, Cruz Morzillo del diari ABC, Gemma Nierga de la Cadena Ser, Mayte Antona de l’agencia Servimedia i Concha García Campoy de Punto Radio.

La noticia de la setmana ha estat sens dubte l’aprovació de l’Estatut al Parlament de Catalunya, un Estatut que necessita Catalunya per tenir més autogovern i més finançament. Aquests no són conceptes abstractes, serveixen per avançar en la Catalunya dels drets socials; i no hem d’oblidar que qui més es beneficiarà d’aquesta iniciativa seran les classes populars. No he pogut evitar fer una lectura de gènere d’aquesta llei , fent-me les següents preguntes: en què beneficia a les dones? Aquest Estatut respon a les necessitats de les dones?

Catalunya és la primera comunitat autònoma que fixa, a través del seu nou Estatut, uns “drets i deures”. Es tracta d’un capítol exhaustiu, que inclou molts drets de nova generació, com els que garanteixen la sostenibilitat mediambiental, la protecció ciutadana davant tots els tipus de contaminació, l’accés igualitari a les noves tecnologies i el dret a “morir dignament”.

Aquest Estatut és un text marc d’una nació, avançat pel que fa als drets que reconeix a les dones d’una forma amplia i en diversos punts: ( text complet els drets de les dones a l’estatut)

- En el decàleg contingut al preàmbul al punt vuitè parla de “la igualtat de drets, i avui, en especial, la igualtat entre dones i homes.”
- Al capítol de drets i deures i principis rectors trobem el gruix de drets que l’Estatut reconeix per a les dones. Entre ells el dret a viure sense discriminació i a participar en peu d’igualtat (article 19).
- Els principis rectors que han de complir les administracions públiques l’article 41 recull el de la “perspectiva de gènere” que obliga les administracions catalanes a garantir el principi d’igualtat i la perspectiva de gènere a les seves actuacions.

Aquest Estatut és una llei progressista, és una llei molt avançada respecte a les garanties i al recull de drets de les persones incorporant la visió de gènere.
Ara hem d’aconseguir que aquest Estatut s’aprovi a Madrid, per què és un avanç per acabar de configurar l’Espanya real, o sigui, l’Espanya plural, l’Espanya federal. Com va dir la Manuela de Madre , presidenta del grup parlamentari del PSC “nosaltres hem votat “sí “ per guanyar també l’Estatut a Madrid. Volem discutir, volem convèncer –com diu sempre Pasqual Maragall- i volem fer avançar una nova idea d’Espanya, plural, en xarxa, fraternal i solidària”. (Intervenció integra)

Hem dexplicar bé aquest Estatut i aconseguir recolzaments per aprovar-lo, doncs significa més autogovern i més drets socials, en concret més drets per a les dones.
–> Ir a Versión en castellano